Selma

Quan em vaig adonar que no hi havia solució, em vaig dirigir a la Gran Cabra…

-Què és la felicitat?

Així bé, t’explicaré la historia de Selma, la ovella…

Hi havia una vegada una ovella que cada matí quan sortia el sol menjava una mica d’herba, al migdia ensenyava a parlar als nens, a la tarda feia una mica d’esport, després tornava a menjar herba, al vespre xerrava una mica amb la senyora Casals, a les nits dormia com un tronc.

Al preguntar-li què faria si tingués més temps, va dir:

Al matí quan sortís el sol menjaria una mica d’herba, al migdia… parlaria amb els nens!!
Després faria una mica d’esport… menjar… al vespre m’agradaria xerrar una mica amb la senyora Casals, sense oblidar un son profund.

I si li toqués la lotería…?

Doncs, menjaria molta herba… preferentment al matí quan sortís el sol, parlaria molt amb els nens, després faria una mica d’esport, a la tarda, menjar herba, al vespre m’agradaria xerrar amb la senyora Casals…

Del conte Selma de Jutta Bauer

Intal·lació a Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts

Selma – Instal·laciójoia, estiu del 2010

El treball que presentem a Vallgrassa, és una reflexió sobre el joier contemporani i la seva relació amb el moment creatiu i els materials. Un recorregut que mostra la transformació en joies, de materials habitualment no relacionats amb la joieria. Una passejada pel dia a dia del nostre taller, una petita mostra dels sentiments que sovint tenim la sort de rebre com a regals. Una caminada que diu que ens agrada el que fem, que quan acavem volem tornar a començar, que amb això en tenim prou, i que si un dia ens toqués la loteria…