Plou i fa sol

 

 

En Josep ens envia aquesta fotografia tant bonica i escriu:

Hola company.
Estic una mica inquiet. Aquest matí hem anat a fer la nostra caminada per les contrades. Dia agradable, es respira la primavera. Els ocells canten, les bestioles, en antençar-nos, s’espanten. La fullaraca cruix a cada trepitjada… Arribem a casa, veig nous aires al taller, noves mirades, gotellades de pluja renovada… però no plou, necessitem aigua. És tot sec!! Les idees ens esquitxen l’ànima, però la terra té set i el temps inexorablement avança…

Plou i fa sol, trista cançó d’amor
el record d’una porta tancada
Cel de colors, quan em trenques el cor
quan la llum em mulli la cara.

Sopa de Cabra

Plou i fa sol

 

 

 

En Josep diu: Diumenge, és tard…

Dono les gràcies a l’amic Josep per aquest missatge tant carinyós, gràcies company.

“Caram company, quina sorpresa! Diumenge, és tard. Bonic dia a la muntanya. Cansament. La dona no es troba gaire bé i fa estona que és al llit. M’he escapat cap al PC i com que les noves tecnologies han entrat per fi a casa dono tombs per la xarxa. Vaig a veure què fa el meu company en Jordi… ostres, un blog!!! Estètica atractiva i contingut “Turut”, com diem els de casa. Llàstima la falta de dinamisme, ja se sap, no hi ha temps per tot i el món virtual és immensament gran… Endavant, m’agrada de debò.
Salut.”