En Josep ens envia aquesta fotografia tant bonica i escriu:

Hola company.
Estic una mica inquiet. Aquest matí hem anat a fer la nostra caminada per les contrades. Dia agradable, es respira la primavera. Els ocells canten, les bestioles, en antençar-nos, s’espanten. La fullaraca cruix a cada trepitjada… Arribem a casa, veig nous aires al taller, noves mirades, gotellades de pluja renovada… però no plou, necessitem aigua. És tot sec!! Les idees ens esquitxen l’ànima, però la terra té set i el temps inexorablement avança…

Plou i fa sol, trista cançó d’amor
el record d’una porta tancada
Cel de colors, quan em trenques el cor
quan la llum em mulli la cara.

Sopa de Cabra

Plou i fa sol