Quan em vaig adonar que no hi havia solució, em vaig dirigir a la Gran Cabra…

-Què és la felicitat?

Així bé, t’explicaré la historia de Selma, la ovella…

Hi havia una vegada una ovella que cada matí quan sortia el sol menjava una mica d’herba, al migdia ensenyava a parlar als nens, a la tarda feia una mica d’esport, després tornava a menjar herba, al vespre xerrava una mica amb la senyora Casals, a les nits dormia com un tronc.

Al preguntar-li què faria si tingués més temps, va dir:

Al matí quan sortís el sol menjaria una mica d’herba, al migdia… parlaria amb els nens!!
Després faria una mica d’esport… menjar… al vespre m’agradaria xerrar una mica amb la senyora Casals, sense oblidar un son profund.

I si li toqués la lotería…?

Doncs, menjaria molta herba… preferentment al matí quan sortís el sol, parlaria molt amb els nens, després faria una mica d’esport, a la tarda, menjar herba, al vespre m’agradaria xerrar amb la senyora Casals…

Del conte Selma de Jutta Bauer